Menu

Ladyfest: les riot grrrls trepitgen La Capsa

Ladyfest: les riot grrrls trepitgen La Capsa

La Capsa va ser un dels espais que va acollir Ladyfest de Barcelona del 2016 en un festival en la que les a l’escenari i a les primeres files del públic únicament hi havia dones. Que la gran majoria de la programació musical inclogui tan sols grups formats per homes  no és un fet que sorprèn a ningú, i quan és a l’inrevés, resultat d’una aposta feminista, el resultat és empoderador. El Ladyfest, com altres festivals feministes, deixa empremta, és una experiència que contribueix a visibilitzar les dones a la música i altres arts, intensificant la motivació de les assistents i obrint noves perspectives. El feminisme va estar molt present en el contingut de les lletres de cançons, poemes i performance, però també en la forma de ballar i l’ambient inclusiu, on la presència de dones és molt superior que habitualment.

El Ladyfest Barcelona va durar quatre dies en espais descentralitzats, com la Nau Bostik del barri de la Sagrera de Barcelona i el centre social l’Astilla de l’Hospitalet, entre d’altres. A La Capsa es va celebrar la tercera jornada i, com la resta de la programació, va incloure activitats i disciplines diverses.

Un festival feminista i “DIY”

Els Ladyfest són festivals que se celebren arreu del món amb una mateixa filosofia: un festival feminista i autogestionat per dones, que mostra música i altres expressions artístiques realitzades també per dones. El primer Ladyfest va sorgir a la ciutat d’Estats Units Olympia a l’agost de l’any 2000 i des d’aleshores s’ha estès a moltes ciutats, on cada col·lectiu organitza autònomament el seu festival des de la filosofia “Fes-ho tu mateixa” (en anglès, “DIY - do it yourself”).  El Ladyfest combat el sexisme i també incorpora les intereseccions amb els moviments contra l’homofòbia, la transfòbia, el racisme i el capitalisme.
Aquesta essència es va debatre en la taula rodona que va ocupar l’espai exterior de La Capsa durant la tarda, en què dones de diferents projectes van debatre sobre l’autogestió de la cultura feminista, és a dir, l’essència del Ladyfest. Editores de fanzines, un programa de ràdio i col·lectius d’organització de concerts van anar aportant visions, de vegades complementàries però en alguns aspectes, contraposades, a les qüestions que anaven posant sobre la taula el col·lectiu madrileny Sisterhood encarregat de coordinar el debat. Les ponents van posar en comú un conjunt d’experiències que els han permès dotar d’una orientació feminista els actes culturals. Per exemple, visibilitzar un conjunt de tasques gens reconegudes i feminitzades en l’organització dels esdeveniments, com la neteja o la cuina, ocupar la primera fila del públic dels concerts o elaborar un protocol antiagressions. L’element que va generar més controvèrsia en el debat va ser l’anàlisi del paper de les institucions. I és que no deixa de ser una contradicció que un festival autogestionat com aquest s’hagi celebrat a La Capsa, un espai institucional. Segons les organitzadores, van apostar per aquest lloc perquè els va oferir un preu assumible (20% de la recaptació) i un horari que es va allargar fins tard.
 

L’empoderament a través de la música

La filosofia feminista i autogestionada també impregna les actuacions i activitats. El més destacat del Ladyfest és que l’organització és col·lectiva i es compta amb els propis mitjans, i que suposa un procés d’aprenentatge de totes i un empoderament per a transgredir els rols habituals de la dona en la música underground que les releguen a un paper passiu, com és aguantar les jaquetes dels nois al marge dels “pogos” o acompanyar als seus amics i companys músics.

A un dels bucs de La Capsa, unes talleristes van ensenyar a tocar la bateria a altres dones. L’aposta artística de tota la programació del festival va ser diversa, tot i que amb protagonisme de la música electrònica i el pop, però també va haver algun racó per al punk i el rap. Per a posar en context aquest festival, cal destacar que segurament, aquesta ha estat la única vegada que han actuat una banda “all girls” a l’escenari de La Capsa des de l’actuació de Nosotrash fa més d’una dècada, i amb més intencionalitat i contingut feminista que els Paraula de dones. Si el comparem amb altres festivals feministes de l’escena underground catalana, el públic i l’estil que ha aglutinat és bastant diferent, aplegant més dones del món de l’art i del pop, quan en la resta d’esdeveniments en la línia “riot grrrl” tendeixen al punk i al rock.



El concert de La Capsa va començar amb una performance, per acabar d’arrancar el pop electrònic ambiental de les madrilenyes Caliza. Amb el garatge de Pentina’t, Lula! de Barcelona, el ball es va començar a animer, per anar incrementant l’energia amb el punk pop, amb l’actitud desenfadada de les riot grrrl, de les madrilenyes Las Odio, i el postrock de del duo asturià Chiquita i Chatarra. El plat fort de la nit havia de ser l’actuació de l’anglesa Lesley Woods, que havia format part del grup pioner del post punk Au Pairs, però no va arribar a temps degut a la cancel·lació dels vols efecte post Brexit, i va actuar a l’endamà a l’Astilla.

Per acabar la nit, les DJ de música electrònica van allargar la festa fins tard. En conjunt, una mostra de talent trans i femení i d’actituds feministes compartides que va arribar al Prat amb una intenció de descentralitzar aquesta proposta cultural i estendre-la fora de Barcelona, malgrat que gairebé no va acollir públic pratenc.


 

 

Darrera modificació elDivendres, 08 Juliol 2016 13:45
Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos