Menu

La música sonava bé tot i la lletra

La sintaxi és la disciplina lingüística que estudia l’ordre de les paraules i llur relació. I és que ni l’ordre ni l’ús de les paraules precises no és trivial ni innocent. L’ordre dels missatges és també clau i a vegades ens trobem amb textos que segueixen un ritme frenètic amb postulat rere postulat.

En l’últim número de la revista “El Prat”. La qual acostumo a llegir amb una barreja d’indiferència i excitació masoquista em va sorprendre el text de la regidora de Se Puede El Prat Sandra Daza. En aquest text rítmic, punyent i constant apareixen un seguit de proclames que posades una rere l’altre fan una melodia entonada però que no és res més que contradiccions i frases que gramaticalment són molt difícils d’explicar.

De les elits econòmiques i polítiques en diu: “Crearon ese falso sistema del bienestar [...]” i dels actuals treballadors “los que trabajan lo hacen en condiciones caducas un dia superades”. Si el sistema del benestar era fals com poden ser caduques unes condicions? Es pot caducar una falsedat?

Tot seguit ens delecta amb una contradicció curiosa; “Hoy no hay trabajo, el que hay es  precario”. No dubto de la voluntat del missatge però al meu entendre un text d’un càrrec públic hauria de poder anar més enllà de poder satisfer la set dels votants, hauria de poder ser correcte. Així doncs a la regidora li diria la seva música és ballable però la lletra és totalment incomprensible.

Darrera modificació elDivendres, 15 Juliol 2016 12:08
Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos