Menu

Festa Major, el retorn de la cita

La Festa Major omple El Prat d’activitats, enguany la festa va acompanyada de la conscienciació davant les agressions masclistes que sovintegen els grans esdeveniments.

Un any més arriba el setembre i al Prat això és sinònim de Festa Major. Els infants ja han tornat a l’escola, ja ens hem acostumat a la rutina laboral, ha començat la tardor astronòmica, però és la Festa Major, i la pluja que sol caure, les que posen punt i final a la temporada estival.

La programació d’enguany és variada i cadascú es fa la Festa Major a la seva mida. De vegades, alguna gent voldria desdoblar-se per poder estar a dos llocs alhora. També hi ha qui desitjaria que els dies tinguessin més hores per poder descansar entre la festa nocturna i les activitats del matí. O per allargar la festa!

Malgrat que la Festa Major segueix un model institucionalitzat en què la major part de la programació corre a càrrec de l’Ajuntament, la Festa Major és també la implicació de moltíssimes persones de les entitats pratenques, per a les quals és una de les cites més especials de l’any. La cultura popular surt al carrer, moltes entitats esportives organitzen tornejos, però són menys nombroses les associacions que munten carpes o organitzen les seves pròpies activitats de manera autogestionada, amb l’excepció de les Festes Populars i Alternatives. Darrera de la Festa Major no només hi ha un pressupost municipal sinó també el treball voluntari de molta gent.
 

2016, 1954, 1830, 1560... els orígens d’una Festa Major que va canviar de dia

Joan Amades, el geni que compilà la tradició ancestral catalana en el seu llibre de referència, el Costumari Català, explica que les Festes Majors catalanes són germanes de festes esteses per tota la geografia europea. Tenen en el seu origen en l’adoració a divinitats a les quals se les representa com a portadors dels fruits de la terra. Aquestes festes serien actes populars d’adoració i agraïment a aquestes divinitats. Posteriorment amb el procés de cristianització i d’homogeneïtzació cultural, aquestes divinitats ancestrals van anar sent substituïdes per Sants. En el cas del Prat, primer per Sant Pere i Sant Pau el 29 de Juny i més tard, per Sant Cosme i Sant Damià. L’adoració a Sant Cosme i Sant Damià va aparèixer arran d’unes epidèmies de febre cap a l’any 1560. Des del segle XVI la Festa Major se celebraven dues festes: al juny, per la festivitat de Sant Pere i Sant Pau, i també el dia dels copatrons Sant Cosme i Sant Damià, el 26 de Setembre. Degut a la acumulació de feina en la collita dels camps dels jornalers a finals de juny, a partir de 1830 va anar guanyant fama la festa major de setembre en detriment de les de juny.“El Rotllà i la Griselda, els primers elements d’immatgeria festiva van ser adquirits l’any 1954” Durant molts anys, els actes de la Festa Major consistien bàsicament en un ofici religiós solemne, jocs tradicionals i el ball. Aquest darrer acostumava a ser l’acte més esperat de les Festes. En un principi es feia a l’aire lliure. Un temps després, aquests balls es van anar fent en el si d’associacions i van esdevenir de pagament. D’aquí sorgiren els envelats, una de les imatges més típiques de les nostres festes majors del passat.

Un dels elements més destacats de les nostres festes és la imatgeria. En concret al Prat, les imatges més antigues de la localitat són els gegants Rotllà i Griselda, adquirits per l’ajuntament l’any 1954. Amb el pas del temps, els actes es van diversificar fins a l’actual ventall: la fira, els concerts, la cursa popular, cercaviles, correfocs i, més recentment, el cercatasques.

Les Festes Populars i Alternatives fan un protocol contra les agressions sexistes

Enguany les Festes Populars i Alter arriben a la seva XXIa edició amb un model festiu plenament consolidat i madur. Les Festes durant els darrers anys han anat modificant el seu format però han mantingut la seva essència i el seu missatge. Són un espai referent per molta gent que s’hi aplega any rere any. A banda de la pròpia assemblea de Festes Populars i Alternatives, hi col·laboren diverses entitats i moviments socials del Prat.

”El feminisme és un element clau del model d’oci que es reivindica”Des de l’Assemblea de Festes Populars i Alternatives es destaca com a novetat la creació d’un protocol de prevenció i actuació per donar resposta a possibles agressions sexistes durant les festes. Aquest protocol ha estat realitzat amb la col·laboració del col·lectiu feminista local Cicle Violeta. Aquesta decisió s’ha pres després d’avaluar que cal treballar col·lectivament per a prevenir i no permetre actituds sexistes, sovint silenciades o minimitzades. Les agressions sexistes són una problemàtica molt estesa dins dels espais d’oci. Sovint amb l’excusa d’un ambient distès i el consum d’estupefaents, les actituds sexistes i patriarcals presents en els rols de societat s’exageren i s’intensifiquen, evidenciant-se una veritable problemàtica que impedeix a dones gaudir la festa amb llibertat i sense patir assetjament o altres actituds sexistes.

A moltes festes populars de barris i pobles s’han dut a terme iniciatives “L’activació del protocol pretén prevenir les agressions i donar una resposta col·lectiva”per a aconseguir que els espais siguin lliures de sexisme, i el protocol d’actuació és l’instrument que està tenint més efectivitat. El protocol del barri del Poble Sec de Barcelona elaborat l’any 2015, fruit del treball de diverses entitats que organitzen la festa major i col·lectius feministes, n’és potser el referent més destacat. Consta de mesures d’acció prèvies, com la conscienciació, o bé per a aplicar en cas que es produeixi una agressió sexista. En la majoria d’aquests protocols es destaca que les accions preventives i de sensibilització són les que tenen major incidència. Aquests protocols també destaquen i expliciten els passos a seguir en el cas que l’agressió tingui lloc. Es fa referència a que la resposta ha de ser col·lectiva i organitzada per tal d’expulsar l’agressor de l’espai de festa si s’escau. També s’explicita que després és responsabilitat de tots els assistents d’estar alerta per tal que l’agressor no torni a l’espai. Cal tenir clar que la sensació d’una agressió és una condició subjectiva i personal, però que la resposta ha de ser col· lectiva.

 
 
 
Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos