Menu

Quan el Prat ‘no és el meu lloc al món’

La manca de lloguer ha estat un dels problemes estructurals de l’habitatge tot i que està experimentat un creixement. La gentrificació i turistificació de Barcelona genera un desplaçament de població a les perifèries i contagia l’escalfament de preus.

Altes hores de la nit. Són les dues, carrers morts. A la meva esquena tinc una jornada que m’ha ocupat tot el dia fora del Prat. Però no és prou, és insuficient. No puc deixar de dependre de la meva família i la seva casa. Per tenir un llit on dormir. Per tenir una taula on menjar. Per tenir el meu lloc. Al Prat comptem aproximadament amb uns 24.500 habitatges. En la franja que compren des del 2008 al 2015 es van construir un total de 479 habitatges, uns 60 de mitjana a l’any, xifres que queden molt lluny dels 282 habitatges nous anuals de l’època de l’eufòria immobiliària entre el 1997 i el 2007. Molts dels habitatges, però, es van construir entre els 60 i els 70 quan, seguint l’estil de moltes altres perifèries metropolitanes, la propietat de l’habitatge es va estendre entre la classe treballadora. Aquesta alta incidència de la propietat privada dificulta que es faci un canvi en el model d’habitatge cap a altres fórmules d’accés al dret a la vivenda. Segons les dades més recents, el 13% dels habitatges del Prat són de lloguer, mentre que al conjunt de Catalunya aquest percentatge assoleix el 20%.La manca de lloguer ha estat un dels problemes estructurals de l’habitatge al Prat. Tot i així, l’opció de lloguer està experimentant un creixement, ja que, si el 2006 al nostre municipi es feien 34,1 lloguers per cada 10.000 habitants, el 2015 se’n van fer 117,8. Actualment, Barcelona pateix una bombolla dels lloguers, on la gentrificació i turistificació dels barris està desplaçant a la població a les perifèries.
Hi ha un efecte contagi d’aquest escalfament dels preus. Les persones que busquen un pis de lloguer al Prat es troben amb una oferta estàndard de lloguers d’entre 750 i 1.000 euros per a pisos de 60 a 100 m2. En la mateixa situació es troben els preus de la compra, que se situen entre 110.000 i 300.000 euros per pisos d’entre 55 i 100 m2. Les ajudes municipals són escasses i enfocades a pal·liar les dificultats en mantenir l’habitatge, per no per afavorir l’accés, quan en el 2016 la taxa d’emancipació de la població jove va estar al voltant dels 24 anys a Catalunya.
 

Un dels recursos que ofereix Prat Espais, com a oficina local d’habitatge, és la borsa de lloguer. Un instrument creat per la Generalitat que gestiona 315 lloguers, no arriba al 10% del total del lloguer al Prat. La gran majoria són pisos de propietat de particulars que els han rebut en herència. Aquest instrument facilita una intermediació i garanties al propietari front l’impagament, a canvi que els preus se situïn entre el 15% i el 25% per sota del lloguer del mercat. Igual que en altres municipis, estan notant una reducció de l’habitatge que arriba a les borses, perquè actualment la bombolla immobiliària del lloguer està inflant els preus i molts particulars prefereixen oferir el lloguer a preus de mercat. Així doncs, la borsa d’habitatge és un instrument que per si sol no ha pogut regular el mercat ni tampoc fer accessible la vivenda  per la població de menys recursos. Segons Miquel Bagudanch, gerent de Prat Espais, la borsa d’habitatges és un instrument vàlid però calen més mesures i solucions per a impulsar el dret a l’habitatge. Una possible solució seria ampliar el parc públic d’habitatge de lloguer, que és una de les mancances estructurals.

Pel que fa al percentatge de pisos buits, la dada més recent és la de l’Idescat de l’any 2011 que està en els 2.297de pisos en desús. No obstant això, segons Miquel Bagudanch, és una dada que no seria fidedigne a la realitat. A causa, d’aquesta poca versemblança els membres de la PAH del Prat van proposar, amb els seus propis membres com a voluntaris, fer un mapeig al Prat que arribes a censar els pisos buits de la localitat. Aquesta proposta, en un inici, va ser descartada per la Taula Local per a l’Habitatge, tot i que ara, posteriorment, ha estat represa per l’Ajuntament, encarregant aquesta tasca a una empresa privada. A nivell local, la PAH del Prat està treballant en una campanya per reclamar la destinació mínima d’un 5% dels pressupostos municipals per la construcció d’habitatge de protecció social.

Sobre aquesta col·laboració entre la PAH del Prat i Prat Espais comenta Bagudanch com el marc d’actuació institucional es troba amb limitacions, en què preval la voluntat del banc. Per tant, el seu suport tècnic i jurídic no és suficient, i ha de comptar amb col·laboradors indispensables com la PAH, ja que la força per a fer pressió recau sobre l’organització de la gent. Segons la PAH, troben a faltar més comunicació i més voluntat per part del Consistori per combatre la situació. On, asseguren que ells tenen tots els ingredients de la recepta, l’únic que falta és la voluntat per treballar i cuinar.

Trobem diferències en la forma d’atendre casos entre Prat Espais i la PAH, mentre en un es dóna una resposta individualitzada, en l’altre es dóna col·lectivament i cercant l’empoderament de la persona afectada. Permet conèixer més casos i adoptar una perspectiva global i així entendre la problemàtica a tenir un sostre com quelcom estructural. En definitiva parlem d’això, de tenir un lloc al món. I és què no havia de ser el Prat el meu lloc al món?

 

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos