Menu

El futur de la informació local

En un futur sense La Riuada queden dubtes respecte a com s’informarà sobre certes temàtiques o l’opacitat al voltant d’altres. Mentrestant hi haurà una llarga llista de veus que quedaran mudes, unes lluites que no veuran reflectides en cap mitjà de comunicació La Riuada tanca i deixarà un buit informatiu als carrers del Prat. Fins allà on ha pogut arribar, ha volgut donar una visió diferent de les coses que passen al Prat, allunyant-se de la versió oficial explicada des dels mitjans propis de l’administració local. No sabem qui s’encarregarà de fer aquesta tasca, el que és segur és que trobarem a faltar que vinguin més riuades.

El Prat de Llobregat té una empresa de comunicació municipal, El Prat Comunicació, conformat per diversos mitjans de titularitat municipal (Ràdio, TV, revista local i web). A més d’aquests existeixen dues publicacions independents: El Periòdic Delta i la Riuada. En un futur sense la Riuada queden dubtes respecte a com s’informarà sobre certes temàtiques o l’opacitat al voltant d’altres. Cada mitjà de comunicació té una línia editorial, el fil conductor que dóna homogeneïtat als articles. Aquesta, també influeix notòriament en la selecció de les temàtiques que es tracten. Aquest factor fa que es produeixi un doble biaix en la publicació final del redactat: el primer filtre afecta els continguts mentre que el segon al format final de les notícies. La Riuada com a publicació local, ha ocupat un espai comunicatiu durant els seus set anys de trajectòria, i la seva desaparició, com la de qualsevol mitjà independent, farà que a partir d’ara la comunicació al Prat sigui una mica menys plural i amb un creixent protagonisme dels mitjans institucionals, ja de per sí majoritaris. Fet que afectarà inevitablement a moltes temàtiques i visions que a partir d’ara no trobaran un lloc en la premsa escrita de la nostra vila.

Quan la comunicació respon a interessos econòmics o institucionals
Els mitjans municipals, i en general la majoria de la premsa lligada a interessos empresarials, opten per una postura bastant clara quan es tracta de valorar i explicar la gestió dels governs o interessos als quals responen. El Prat Comunicació, amb un pressupost públic de 727.768,91 € i una plantilla de 13 persones, és un mitjà oficial lligat a l’ajuntament que té la funció de transmetre la informació generada des del seu servei de premsa, i com és obvi, no posarà de manifest les ombres de moltes d’aquestes actuacions i el que s’amaga darrere. Són poques les veus crítiques que busquen anar més enllà d’aquesta promoció institucional, i per això, cal un periodisme independent que faci la funció de vigilància crítica de l’actuació de les administracions, i per descomptat, que no depengui d’aquestes.

Les veus crítiques més enllà dels actes dirigits
Les veïnes organitzades, els discursos crítics, les opinions minoritzades, no sempre troben espai en els mitjans de comunicació, i encara menys en els oficials. Un exemple és que en un total de 19 números de la revista El Prat del període 2015-2016, finançada amb diners públics i repartida a totes les llars, només hem pogut detectar 28 exemples de notícies que puguin generar debat social. La majoria de les notícies de la revista són merament informatives i no desperten cap mena de debat, i mai tendeixen a explicar problemàtiques socials des d’una òptica diferent de la del consistori. Aquesta pràctica es tradueix en un lamentable indicador; la constatació de què la totalitat dels continguts ofereixen únicament la versió oficial, mentre que en només dos casos aquesta es va contrastar amb versions procedents del veïnat o del teixit social. En cap cas apareixen notícies únicament amb una versió alternativa a l’oficial.

Quan tornarà la propera Riuada?
Segurament no hem estat els primers, ni els més especials ni els darrers que ho farem però mentrestant hi haurà una llarga llista de veus que quedaran mudes, unes lluites que no veuran reflectides en cap mitjà de comunicació. La dependència de la informació local dels mitjans oficials és un panorama preocupant per qualsevol societat. Malgrat tot mirant enrere es veu l’estela de cada una de les notícies que hem donat forma i esperem que en un futur no massa llunyà algú reculli el testimoni i emprengui un nou projecte comunicatiu al Prat que intenti canviar l’òptica habitual, contrasti i sigui crític amb els discursos oficials. Quan les aigües tornin a la seva llera, quan el riu torni a estar encasellat en el seu caixó, veurà una altra vegada fluir el cabal que, sempre vigilant, pot tornar a deixar al descobert.

Tornar al principi

Seccions

Notícies

Sobre el projecte

Segueix-nos