Després de cinc mesos de mobilitzacions setmana a setmana, El Prat contra les retallades, moviment sorgit de l’Acampada Prat, ha convocat una assemblea oberta per al divendres 3 a les 18h al centre civic Sant Jordi Ribera Baixa. A la trobada la plataforma pretén debatre el seu futur, replantejar-se estratègies, i repensar com donar continuïtat a les mobilitzacions.

En la marxa de dimarts, els convocants  van aprofitar per repartir entre el vianants nombroses octavetes fent una crida a la ciutadania per assistir a l'assemblea. Al final del recorregut a la 'zonilla', es van sentir diverses intervencions solidaritzant-se amb els treballadors i treballadores de la Fundació Rubricatus afectats per un ERO derivat de les retallades que està aplicant la Generalitat.  En una altra intervenció un portaveu va solidaritzar-se amb el personal de Spanair i de l'empresa de handling Newco.

El passat divendres 27 de gener un jove advocat va ser agredit i insultat per un caporal de la Guàrdia Civil a les instal·lacions de l'aeroport per haver-se dirigit als agents en català.

Segons els diaris Ara i El Punt Avui tot va començar quan un agent de seguretat de l'empresa Prosegur va fer passar  per segon cop el jove  D.T. per  l'arc de seguretat sense el cinturó  tot i que la primera vegada no havia fet saltar l'alarma. Això va comportar un intercanvi de paraules que va cridar l'atenció d'una parella d'agents de la Guàrdia Civil que van decidir intervenir.

La matinada del 25 de gener membres de la plataforma Esborrem el feixisme van pintar de vermell una vintena de plaques de vuit carrers amb “denominacions directament relacionades amb el règim franquista", segons denuncien en un manifest on reivindiquen l’acció. Al document assenyalen que els carrers afectats han estat “els dels tres alcaldes franquistes: Rafael Ferrer i Monés, Joan Vila i Dalmau i Josep Colominas Vergés; el mossèn del període Rector Farrés i Poch; els dels 'caidos por Dios y por España', Victor Casanovas i Rector Martí i Piñol, el del farmacèutic falangista Josep Guilera i Molas, i el de la rebatejada el març de 1939 com plaça Espanya.”