^{Esma Ochan | estudiant pratenca}

Estudiant les pròpies arrels

L'Esma Ochan és una pratenca amaziga que va arribar del Marroc als 8 anys. Ha fet el treball de recerca de batxillerat "L'amazig al Marroc i al Prat" dirigit per Joan Puigmalet, professor de l'INS Estany de la Ricarda. Els amazigs (sovint anomenats berbers) són un poble del nord de l'Àfrica. L'Esma ha rebut diversos premis pel seu treball.

«L'avenç dels darrers anys són significatius, però és imprescindible l'oficialització de l'amazig»

- Què et motivà a estudiar la situació de la llengua amaziga al Prat i al Marroc?
El 2010 es creà la primera televisió en amazic, i veure-la per primer cop en la meva llengua em va fer sentir la necessitat de conèixer-la millor.

- Quin coneixement has observat de l'existència de la cultura amaziga al Prat i a Catalunya en general?
M'he trobat que anava a demanar informació a l'administració per a fer el treball i primer havien de buscar al Google per saber de què els parlava. Alguns coneixen més el terme berber, però és més aviat un terme despectiu que significa bàrbar. El més sorprenent és que es calcula que al Principat el 80% de la població d'origen magribí és d'origen amazic, fet que situa la llengua amaziga com la tercera més parlada en aquest territori.

- Quantes persones que parlin amazic hi ha al Prat?
Al Prat es considera que més de la meitat de les 1.749 persones provinents del Marroc parlen amazic. Una part pràctica del treball consistí a enregistrar parlants de 6 dialectes i subdialectes de l'amazic. De tots en vaig trobar parlants al Prat menys d'un que el vaig trobar a Cornellà.

- I els amazics pratencs usen la seva llengua habitualment?
Com al Marroc, parlants de diferents dialectes parlem àrab o bé castellà o català.

- Per tant només parlen amazic a casa?
Quan algú parlant d'amazic s'aparella amb un parlant d'àrab sovint acaben parlant la segona llengua als fills. Pensen que l'amazic no els serà útil a l'escola o la universitat, i a més sovint s'associa amb una llengua rural i poc culta. Hi ha cases on els avis només parlen amazic i no poden comunicar-se amb els néts que només parlen àrab.

- Quina és la situació de l'amazic al nord d'Àfrica?
Per motius històrics el territori amazic que anomenen Tamazgha ha quedat dividit en diferents estats i grups i a cada zona es parlen diferents dialectes. Sovint no s'entenen entre ells i es comuniquen parlant darija, una barreja de francès i àrab. Arreu del món hi ha 20 milions de parlants d'amazic i al Marroc 12.

- I la situació legal al Marroc?
A partir de 1955 amb la descolonització es decidí usar l'àrab deixant de banda la resta de llengües. L'àrab clàssic s'usa als mitjans de comunicació, l'ensenyament i l'administració. Les dues llengües més vives al carrer que són l'amazic i el darija no tenen un reconeixement oficial.

- S'han fet avanços en la promoció de l'amazic al Marroc?
El 2003 es fundà l'Institut Reial de la Cultura Amaziga i s'introduí l'ensenyament de l'amazic a les escoles. El 2007 es va permetre que es féssin estudis universitaris en aquesta llengua. I l'any 2010 es creà la primera televisió que emetia en amazic.

- Així a les escoles s'hi ensenya l'amazic?
A les escoles al Marroc es comença a estudiar als 7 anys i t'ensenyen l'àrab i el seu alfabet, als 12 anys s'introdueixen el francès i l'alfabet llatí. I es fa difícil introduïr un nou alfabet, l'amazic. No es fa de forma generalitzada, tot i que molts nens a casa parlen amazic i arriben a l'escola i els escolaritzen en una llengua que no entenen.

- Dius que l'amazic té un alfabet propi
Els tuàregs són l'únic poble amazic que ha conservat l'antic alfabet, el tifinagh, que s'actualitzà per adaptar-lo als temps moderns creant el neotifinagh. Malgrat tot, s'usa només en casos simbòlics, i habitualment s'utilitza l'alfabet llatí o bé l'àrab. De fet hi ha una polèmica sobre quin dels dos alfabets cal utilitzar per transcriure l'amazic.

- Què caldria per promoure l'amazic?
Els avenços dels darrers anys són significatius, però és imprescindible l'oficialització de la llengua. Una llengua que no és oficial és com si no existís, no té cap dret. També seria bo poder establir un estàndard acceptat per tothom.

- Has trobat similituds entre la situació de l'amazic i el català?
La veritat és que sí, tot i que és pitjor la situació de la llengua amaziga. A Catalunya hi ha diferents associacions que promouen el coneixement de la cultura i la llengua amaziga tant entre els autòctons com els amazics que hi han vingut a viure. Potser el fet de ser dos pobles, el català i l'amazic, amb algunes problemàtiques comunes, ha fet que sorgís aquest interès.