Diversos artistes locasl repintaran la Font del Gall els propers mesos

La convocatòria té el suport de l'escultora de la cresta Imma Jansana

L'artista encarregada del primer canvi d'imatge de la Font del Gall va ser l'Stella Rubio, que tal i com explica, a través de la seva obra va voler <<aprofitar les formes per crear una petita ciutat, un petit Prat on convivien veïns>>, les històries, els jocs i els contes que omplen la ciutat de manera quotidiana.

La iniciativa anomenada “Pica la Cresta” s'emmarca en els 50 anys de l'Aniversari del carrer Ferran Puig, i és una de les activitats organitzades des de l'Associació de Veïns i Comerciants (AviC). Des de l'abril al desembre, sis artistes locals aniran pintant la font, que serà després repintada de vermell novament. La iniciativa a més, gaudeix del suport de l'escultura que va donar forma a la famosa cresta, l'Imma Jansana.

La posada en escena de la proposta sembla que no ha agradat a tothom. Malestar que es va fer notar amb insults i agressions el dia en que es repintava la font, i que té mirall a la xarxa social Facebook en un grup que conta amb uns 1800 adherits.

Des de l'AviC del Ferran Puig es reconeix que no es va informar suficient, tot i això no consideren acceptables les actituds irrespectuoses i violentes que es van viure durant la jornada.

A continuació us oferim una entrevista amb l'artista Stella Rubio, on comenta la jornada i tot el que s'hi va coure.

D’on surt la idea de pintar la Font del Gall?

Des de l’Associació de veïns i comerciants del Ferran Puig es decideix, amb permís de l’Ajuntament, fer intervencions artístiques a la font de la cresta amb motiu del 50è aniversari de l’entitat, per tal der donar vida al carrer. Vaig rebre la proposta i em va semblar una magnífica idea. Aquella font no se la mirava ningú i era una manera bonica, divertida i creativa de fer protagonista un element del carrer que fins ara probablement passava desapercebut, excepte pels nens que hi pujaven.

I ja no la tornarem a veure vermella?

La font es pintarà cada mes fins al desembre, un mes per cada artista convocat. És quasi una reivindicació. Una vegada hagi passat aquesta celebració, la font continuarà sent vermella, sent un símbol que tothom coneixerà.

Com sorgeix i què simbolitza la idea de la teva intervenció?

La meva intervenció a la font era tot un repte per a mi, perquè era la primera vegada que pintava al carrer i davant del públic, i perquè era la primera artista que hi participava i no tenia gaire temps de pensar què fer. Tot i així, vaig tenir la idea d’aprofitar les formes per crear una petita ciutat, un petit Prat on convivien veïns. Vaig començar a fer esbossos amb multitud d’elements i personatges que finalment no vaig poder realitzar per falta de solidaritat veïnal. Curiosa i irònica intervenció la meva. Ara que ha passat el temps em pregunto si vaig fer una intervenció artística o una intervenció social.

Per què irònica? Què va passar?

Abans de començar a pintar, la meva principal preocupació era la pluja, la humitat i els meus nervis il·lusionats de poder pintar sobre aquesta superfície i poder crear en un creació cedida per la pròpia escultora. Animada per la gent, vaig decidir començar a pintar-la el 22 d’abril a les 10 del matí. Vaig agafar totes les eines necessàries per plantar-me davant de la font i mirar-la, tocar-la, sentir la pedra i respirar fons.

I llavors?

Pintar-la de blanc per tenir una base clara i neta ja va generar un grup de curiosos i curioses. Pensaven que era de manteniment, una restauradora o una boja sense vergonya que pintava sense consentiment. Vaig seguir, amb un bon somriure optimista, recordant quin era el motiu i l’objectiu, però molts ja estaven massa enfadats, ja tenien una bena als ulls. La mala educació, la falta de respecte moral va fer que una senyora gran que anava amb les seves bosses de la compra m’agafés de la camisa per treure’m d’allà, d’una forma violenta, dient-me poca vergonya i que anés a casa a “grafitejar”.

Potser la gent no estava prou informada del que estava passant…

És que la meva feina ja no era només pintar, sinó també informar, i això va ser un sobresforç que pesava més segons passaven les hores. Van passar dos o tres hores quan va aparèixer un noi de l’Ajuntament que, sorprès per la situació, va avisar l’organització i em van portar un petit cartell explicatiu. L’organització va aprofitar llavors per explicar als qui eren a prop què volia dir "Pica la font", el nom d´aquest projecte. Però jo ja era més interessant i el cartell passava desapercebut. La gent s’apropava a beure aigua o omplir ampolles mentre pintava. Fins i tot, i sembla la vinyeta d’un còmic d’humor, una mare va apropar el nen per fer un riuet. Hi ha actituds realment sorprenents.

Tot van ser crítiques?

Per sort hi va venir gent amable, curiosa, respectuosa que, els agradés o no, em deien bones paraules, gent que m’oferia un got d’aigua, un refresc o una amable conversa. Els nens que passaven feien sentir-me com una constructora d’unes cases de nans o princeses, una pintora de contes; això era el meu objectiu, crear històries, crear contes, crear joc. Quina llàstima ser adult i no creure en el color, en els canvis visuals i creatius. Quina llàstima veure com amenaça aquesta intervenció.

Què en pensa l’Imma Jansana, autora de la font, d’aquest projecte?

Està encantada amb la proposta. Això ningú ho ha tingut en compte a l’hora de criticar. Molts dels que em criticaren a mi també la van criticar a ella quan va canviar la vella font de forja que hi havia.

Com et vas sentir personalment i com artista amb el que va succeir?

Va ser tota una prova de paciència, d’autoestima, d’acceptació, de decepció, de valorar els moments positius, la gent positiva, d’exposar-me a la crítica directa de la gent vers el meu treball. Sóc una artista jove, que tot just comença a fer-se un lloc en aquest món, i trobar-me en aquesta situació em va fer sentir insegura i nostàlgica del meu estudi amb els meus pinzells. Em vaig trobar impacient per marxar, però el suport d’amics i de desconeguts va fer que lluités i cregués en el meu treball i en el meu esforç. Amb els dies vaig començar a veure-ho com una oportunitat personal i com a artista.

Saps que s’ha creat un grup de Facebook que té prop de dos mil agregats demanant que es torni a pintar de vermell? Què en penses d'aquesta iniciativa?

Sóc molt conscient que existeix aquest grup al Facebook, però no el conec. A mi no m’ha arribat cap invitació. De la mateixa manera que he estat convidada per la Riuada per donar el meu parer, ells també donen el seu, i això està bé. El problema, segons m’han explicat, és la falta d’arguments, les contínues faltes i el motiu: encara no entenc per què la volen tornar vermella quan tornarà a ser vermella.

És cert que no hi ha hagut informació. L’opció potser era apropar-se a l’Associació de Veïns i dir el que pensaven un cop s’haguessin informat. Tot és al voltant d’un anonimat, d’un grup creat per gent del Prat i on hi ha també gent de fora que no té la mínima idea de quins objectius té aquest projecte o que ni tan sols han vist la font. No puc dir gaire cosa més, no he entrat en aquest grup, no m’interessa. Per altra banda, vull agrair la publicitat que m’han donat per continuar treballant com ho faig. Gràcies a tot aquesta polèmica m’han sorgit tres feines més.

Alguna reflexió final al voltant del tema?

És increïble la necessitat de pertànyer a un grup, sigui quina sigui la causa. Espero que aquesta gent continuï amb la seva lluita quan passin uns mesos i la font hagi canviat la seva forma inicial una altra vegada, desitjo que si realment creuen amb tot el que diuen siguin coherents.