|
Envia'ns els teus articles d'opinió a
Aquesta adreça electrònica s'està protegint contra robots de correu brossa. Necessiteu que el JavaScript estigui habilitat per a mostrar-la
.
|
|
Escrit per Pep Marcè
|
|
diumenge, 18 de març de 2012 21:28 |
|
Ens estem acostumant perillosament a la crisi. Sembla com si fos normal patir pujades abusives de preus i retallades. Saber que, aquell comerç veí de tota la vida, esta a punt de tancar perquè falta clientela i els números no quadren. I no em voldria oblidar d'aquesta Reforma Laboral que ni en somnis els empresaris havien somiat de col•locar-nos tant fàcilment.
Això va calant. Sembla com si els treballadors i treballadores no tinguessin dret a demanar cap millora, amb l'amenaça d'anar a parar al carrer, on molts aturat i aturades acceptarien la feina i en pitjors condicions.
Per als que no tenim feina, no hi ha missatge. Ens entretenen amb una bona atenció -de circumstàncies- a la oficina del SOC, i ofertes per fer cursos de formació amb la premissa que la preparació ens donarà feina.
Això si, feina en un futur llunyà. Tant, que potser quan arribi ja estarem emigrats, instal•lats en un nou país d'acollida, participant de la seva vida social i fundant nous casals catalans arreu del mon.
Per tant, crec que és de justícia reconèixer i valorar el pensament positiu que es va desgranar en la visita dels Reis Mags el gener passat. Es d'agrair, en aquesta dura etapa, un missatge d'esperança i optimisme.
En el seu discurs a la població des del balcó de la plaça de la Vila, ses Majestats, van fer-nos saber que s'havien fixat de les moltes millores d'El Prat, des de la seva darrera visita.
Pratencs i pratenques, eren els Reis en persona que ens parlaven des de la balconada de lo net que estava el poble, de lo ben arreglats que estaven els camps d'escarxofes i de lo bonic que es veia tot!
Els Reis em van obrir els ulls. Quina sort viure aquí. Una dolça veu em va suggerir el vot en les properes eleccions. El Prat està tant maco i arreglat...
Però, i si el seu discurs fos una estratègia? I si el que pretenien era encendre l'espurna de llum necessària per il•luminar els nostres cors per dir: cal actuar i ja, contra les retallades, contra els corruptes -polítics o no-, contra qui destrueix llocs de treball i contra allò que elimina camps de conreu al Prat per fer-hi...de tot, menys indústria.
|
|
Darrera actualització de dimecres, 21 de març de 2012 13:40 |
|
|
Escrit per redactor2
|
|
diumenge, 18 de març de 2012 21:20 |
|
En el futbol esdevenen quan un davanter esguerra una ocasió claríssima de gol o bé quan un porter o un defensa regalen la pilota al contrari. Sovint els regidors també l’espifien, però per via oral. Heus aquí un recorregut per diferents tipologies de la pífia consistorial:
La pixada fora de test: Argumentació disbaratada per justificar una decisió. El regidor d’esports José Luis Olivera (PSC) es defensava així per haver suprimit el Gran Premi de Marxa Ciutat del Prat: “Hay niños que solo comen caliente gracias a las becas comedor. Esa es nuestra prioridad”. La pixada fora de test sol donar-se amb total inconsciència per part de l’orador, convençut d’haver fet saltar alguna llagrimeta al públic present.
La traïció de la ment: Dins l’imaginari del PP hi ha conceptes que van incorporats a les ments dels afiliats com autèntics microxips . És el cas de“Paddle” o “joven emprendedor”. Melissa Sáez (PP) criticava a Olivera per haver “desanimat” un empresari que volia construir unes pistes de paddle al parc fluvial. “Ni joven ni emprendedor, era el director comercial de una empresa”, va contestar el socialista.
Silenci dubtós: En el debat polític s’utilitza el silenci per mostrar indiferència envers els arguments de l’adversari, però això no sempre val. Jordi Gili (CIU), cansat de sentir que la Generalitat governada pel seu partit és la culpable de l’ERO presentat per la Fundació Rubricatus, va assegurar que el govern havia complert amb els pagaments de 2011 i que no hi ha cap indici de retallada. El silenci per part de l’equip de govern en un tema tan delicat no s’entén. Diuen que qui calla consent.
|
|
Darrera actualització de dimarts, 20 de març de 2012 14:37 |
|
Per què ha tancat Spanair? |
 |
 |
 |
|
Escrit per Carles Sufuentes
|
|
dimecres, 7 de març de 2012 21:23 |
|
Vaig estar treballant el divendres 27 de gener a Newco, a la tarda. Quan vaig entrar de torn, el titular de El Periódico deia que la Generalitat no faria més inversions a Spanair perquè Qatar havia retirat la seva oferta. Alguns companys estaven nerviosos, pensant en el que podia passar. A les quatre em van passar l’enllaç a una notícia d’un diari on line que deia, segons les seves fonts, que la companyia cessaria operacions immediatament. (El Consell d’Spanair s’havia de reunir a les cinc). Parlava del nerviosisme del personal de vol per la incertesa de la situació. Justament estava amb part d’una tripulació quan vaig rebre l’enllaç, el vam llegir, i vam començar a fer broma.
|
|
Darrera actualització de dimarts, 20 de març de 2012 14:37 |
|
|
Què ha costat fer aquesta Riuada? |
|
|
|
|
Escrit per Redacció
|
|
dimarts, 3 de gener de 2012 21:38 |
|
 En aquest darrer número, volem recordar o informar a la gent que té aquest exemplar a les seves mans i que llegeix La Riuada, que aquest projecte no rep cap mena de subvenció. Les nostres fonts d’ingressos es divideixen a parts iguals entre la publicitat, l’aportació dels subscriptors i les activitats extraordinàries que es fan. Sense aquestes aportacions, no podríem afrontar la despesa que genera treure 6000 exemplars al carrer cada dos mesos. És per això que volem animar-te a continuar donant suport a aquest projecte, seguint sent subscriptor, o començant a ser-ho. Sense l’aportació de tots i totes el projecte en paper i digital no podrà tirar endavant. Sense vosaltres aquest projecte no seria possible!
|
|
Darrera actualització de divendres, 20 de gener de 2012 17:38 |
|
L’AVE en crisi, hipocresia d’alta velocitat |
|
|
|
|
Escrit per Òscar Ribas
|
|
dilluns, 2 de gener de 2012 20:29 |
|
P els que portem temps dient que això de l’AVE no és cosa bona, tant si ens ho mirem des del punt de vista del territori com des del punt de vista dels seus habitants, recentment ens han sorprès un reguitzell de declaracions de destacats membres de la nostre classe política criticant el model que representa l’AVE en temps de crisi.
Al model de l’AVE, ara en crisi, li ha passat una mica com a l’especulació urbanística: mentre la cosa funcionava tothom semblava content, els polítics es fregaven les mans, els ajuntaments omplien les seves arques municipals per l’activitat immobiliària, el sector de la construcció absorbia una bona part de mà d’obra, i les constructores i els seus accionistes (la banca en bona part) es “forraven”. Ningú semblava escoltar les veus crítiques (“coses d’ecologistes fanàtics i d’antisistema”) fins que la bombolla va esclatar i el model va caure pel seu propi pes.
|
|
Darrera actualització de dimecres, 7 de març de 2012 21:34 |
|
|
|
|
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>
|
|
Pàgina 1 de 8 |
Ni jous ni fletxes. Tot i que el Consistori va anunciar el maig de 2010 la retirada de totes les plaques del Ministerio de la Vivienda franquista arrel d’una moció presentada per la plataforma Esborrem el feixisme, encara n’hi ha prop d’una desena, com aquesta de la carretera de la Bunyola número 37. Cal solucionar-ho.