Ens estem acostumant perillosament a la crisi. Sembla com si fos normal patir pujades abusives de preus i retallades. Saber que, aquell comerç veí de tota la vida, esta a punt de tancar perquè falta clientela i els números no quadren. I no em voldria oblidar d'aquesta Reforma Laboral que ni en somnis els empresaris havien somiat de col•locar-nos tant fàcilment.

Això va calant. Sembla com si els treballadors i treballadores no tinguessin dret a demanar cap millora, amb l'amenaça d'anar a parar al carrer, on molts aturat i aturades acceptarien la feina i en pitjors condicions.

Per als que no tenim feina, no hi ha missatge. Ens entretenen amb una bona atenció -de circumstàncies- a la oficina del SOC, i ofertes per fer cursos de formació amb la premissa que la preparació ens donarà feina.

Això si, feina en un futur llunyà. Tant, que potser quan arribi ja estarem emigrats, instal•lats en un nou país d'acollida, participant de la seva vida social i fundant nous casals catalans arreu del mon.

Per tant, crec que és de justícia reconèixer i valorar el pensament positiu que es va desgranar en la visita dels Reis Mags el gener passat. Es d'agrair, en aquesta dura etapa,  un missatge d'esperança i optimisme.

En el seu discurs a la població des del balcó de la plaça de la Vila, ses Majestats, van fer-nos saber que s'havien fixat de les moltes millores d'El Prat, des de la seva darrera visita.

Pratencs i pratenques, eren els Reis en persona que ens parlaven des de la balconada de lo net que estava el poble, de lo ben arreglats que estaven els camps d'escarxofes i de lo bonic que es veia tot!

Els Reis em van obrir els ulls. Quina sort viure aquí. Una dolça veu em va suggerir el vot en les properes eleccions. El Prat està tant maco i arreglat...

Però, i si el seu discurs fos una estratègia? I si el que pretenien era encendre l'espurna de llum necessària per il•luminar els nostres cors per dir: cal actuar i ja, contra les retallades, contra els corruptes -polítics o no-, contra qui destrueix llocs de treball i contra allò que elimina camps de conreu al Prat per fer-hi...de tot, menys indústria.

Vaig estar treballant el divendres 27 de gener a Newco, a la tarda. Quan vaig entrar de torn, el titular de El Periódico deia que la Generalitat no faria més inversions a Spanair perquè Qatar havia retirat la seva oferta. Alguns companys estaven nerviosos, pensant en el que podia passar. A les quatre em van passar l’enllaç a una notícia d’un diari on line que deia, segons les seves fonts, que la companyia cessaria operacions immediatament. (El Consell d’Spanair s’havia de reunir a les cinc). Parlava del nerviosisme del personal de vol per la incertesa de la situació. Justament estava amb part d’una tripulació quan vaig rebre l’enllaç, el vam llegir, i vam començar a fer broma.