Pels que portem temps dient que això de l’AVE no és cosa bona, tant si ens ho mirem des del punt de vista del territori com des del punt de vista dels seus habitants, recentment ens han sorprès un reguitzell de declaracions de destacats membres de la nostre classe política criticant el model que representa l’AVE en temps de crisi.

Al model de l’AVE, ara en crisi, li ha passat una mica com a l’especulació urbanística: mentre la cosa funcionava tothom semblava content, els polítics es fregaven les mans, els ajuntaments omplien les seves arques municipals per l’activitat immobiliària, el sector de la construcció absorbia una bona part de mà d’obra, i les constructores i els seus accionistes (la banca en bona part) es “forraven”. Ningú semblava escoltar les veus crítiques (“coses d’ecologistes fanàtics i d’antisistema”) fins que la bombolla va esclatar i el model va caure pel seu propi pes.

Si alguna cosa comparteixen l’AVE i l’especulació és allò que podríem anomenar “la cultura del pelotazo”. La cosa ja va començar amb un escàndol a principis dels 90 pel finançament il•legal del PSOE (972 milions) per part de l’empresa SIEMENS, adjudicatària de l’AVE Madrid-Sevilla. De casos que poden explicar part del fervor dels polítics per l’alta velocitat en tenim per parar un tren. Un dels mes sonats és el “pelotazo urbanístic” que va tenir lloc en la construcció de l’estació de l’AVE de Guadalajara, aixecada a la petita localitat de Yuste per a beneficiar els interessos immobiliaris del Conde de Murillo (el marit d’Esperanza Aguirre). Voleu saber l’última? La línia de l’AVE que connecta Toledo, Conca i Albacete ha tancat perquè no era rendible. La cosa no és per prendre-se-la a broma: mentre un km de ferrocarril  costa tres milions d’euros, el km de l’AVE ronda entre els 12-35 milions segons l’orografia. El pressupost de l’AVE ronda actualment els 97.000 milions d’euros, entre el construït i el que ja està aprovat per a la seva realització. Tindrem la major xarxa d’AVE del món, però un pèssim sistema ferroviari, tant de passatgers com de mercaderies. Si s’hagués invertit en aquests sectors les quantitats que s’han invertit amb l’AVE, el nostre futur seria molt millor.

Però es clar! L’AVE que ens ve de Madrid també passa pel Prat, afectant greument el territori. Davant d’això com van reaccionar els politics locals? A priori a l’ajuntament teníem un govern d’ICV, un partit que propugnava al seu programa electoral un model ferroviari calcat fil per randa al que defensaven els moviments d’oposició al TAV (Tren d'Alta Velocitat), basat en la substitució de l’AVE per trens 200 de tecnologia pendular. Fins i tot a les comarques gironines ICV era part integrant de la coordinadora per una alternativa al TAV (COPalTAV). Aquí al Prat, tot i el seu programa per a la resta del principat, l’ajuntament s’afanya a vendre’ns l’AVE i defensar fins i tot la seva arribada a l’aeroport, amb una al•lucinant estació de l’AVE al Prat inclosa; en contra de les tesis de la Coordinadora Salvem el Delta. Coses de la política, ves!.