L'acció directa de l'home no és l'única causa que pot posar fi a l'existència de la fauna animal o vegetal d'una regió. La proliferació de plantes invasores introduïdes per negligència o desconeixement en alguns ecosistemes s'ha convertit en una de les causes principals d'extermini d'espècies autòctones vegetals, fent desaparèixer poblacions locals o creant híbrids genètics que acaben amb segles d'evolució.

Un dels casos més coneguts és el de la"cortaderia selloana", més coneguda com 'plumero o plomall de la pampa', que està ocasionant greus trastorns a la flora autòctona de tot Catalunya. Als últims 15 anys s'ha incrementat la seva presència al Delta del Llobregat, de forma que la Pampa s'ha anat reproduint als marges de les carreteres, camps abandonats i a la vora dels cursos d'aigua, arribant a convertir-se en l'única espècie vivent a algunes zones. Les administracions públiques, i sobretot els ajuntaments, tenen part de culpa, ja que en realitzen un ús abusiu com a planta ornamental. Actualment és un dels vegetals que més planten a les rotondes situades moltes d'elles al mig d'ambients naturals.

La seva intensiva utilització en jardineria i l'enorme capacitat reproductora i de dispersió de les seves llavors fa que importants extensions dels espais naturals del Delta i de les zones properes es trobin cobertes d'aquest monstre invasor que elimina qualsevol rastre de vida vegetal al seu voltant. Aquesta gran capacitat reproductiva fa que la principal mesura per a eliminar-ne el creixement passi per que els ajuntaments del Delta, i sobre tot els que diuen tenir més consciència medi ambiental, eliminin aquesta espècie de les seves zones enjardinades i evitin utilitzar-la en el futur.